A les dificultats pròpies de qualsevol feina s’hi ha de sumar la sensació de sentir-se estranger.
Si a més ets dona en un entorn molt masculí, tens tots els números per a generar un munt de reaccions de protecció, defensa o autodisminuació.
Sentir-se estranger pot ser una creença pròpia o provocada per les actituds i el tracte de la comunitat que ens rep. Sovint una alimenta l’altra. I és difícil escapar d’aquest “complexe” perquè l’origen no canviarà mai, forma part de la nostra identitat, és una dada objectiva de la nostra biografia.
Gairebé un terç de les alumnes del programa IMPARABLES són dones d’un alt nivell professional que viuen en una cultura que no és la natal: llatines que treballen a Europa, Canadà o els EUA, espanyoles en altres països europeus… són expatriades amb una alta qualificació tècnica.
Així que a les causes de la Síndrome de l’impostor hauríem d’afegir ser estrangera. Especialment quan la migrant considera superior la cultura que la rep i se sent acomplexada pel seu origen. Involuntàriament i inconscientment acomplexada.
Hi ha un comportament especial en aquestes dones, unes barreres mentals. Pot ser que de vegades rebin un tracte diferent però molts cops elles mateixes es tracten de manera diferent. I ajuden a que es compleixin les seves profecies. Sense adonar-se’n.
La conducta es caracteritza per:
Creuen que les valoren menys pel seu origen. Se senten insegures en l’ús de la llengua encara que tinguin un nivell excel·lent. Estan pendents sempre de la seva tasca per demostrar el que valen. S’esforcen al màxim per a guanyar-se el lloc més que altres que semblen tenir més dret per ser nadius. Tendeixen a evitar la visibilitat per què els seus trets identitaris no les perjudiquin. Eviten brillar per no provocar envejes de companys i superiors sent “forànies”. D’alguna manera senten que per ser de fora no mereixen l’èxit.
En el curs 𝙄𝙢𝙥𝙖𝙧𝙖𝙗𝙡𝙚𝙨, abordem aquest tema perquè és una de les causes del malestar, l’estrés i la renúncia de moltes dones brillants que perden oportunitats on tenen una carrera prometedora.
De vegades, la pressió no és a l’exterior, sinó al mateix cap. En aquests pensaments que ens frenen i que acaben reflectint-se en la conducta i en la comunicació. I ens aboquen a una profecia autocomplerta.
Si estàs en aquesta situació i vols que parlem del tema, contacta’ns . Hem acompanyat moltes dones professionales en aquest camí a l’èxit fora del seu país d’origen.
